loader image

ROMEO Y JULIETA

Romeo y Julieta es la historia de un primer y último amor. La historia de dos jóvenes para desprenderse del legado de odio que no les deja querer, que no les deja quererse. Cuando se conocen, el amor de los ingenuos Romeo y Julieta es puro, completo, absoluto. Este gozo solo dura un instante. El momento de saber que su amor estará condicionado por el odio entre sus familias es el inicio de un destino fatal que termina con la muerte de los amantes. La herencia los asesina. Romeo y Julieta es la historia de la imposibilidad de desprenderse del propio legado. Después de abordar Hamlet de la mano de RaimonMolins, Projecte Ingenu insiste en la obra shakesperiana con un montaje dirigido por Marc Chornet.

ROMEO Y JULIETA de William Shakespeare
traducción de Marc Chornet y Anna Maria Ricart
dirección Marc Chornet Artells

Romeu Carlos Cuevas
Julieta Clàudia Benito
Príncipe y sirviente Roser Tapias
Fra Llorenç y sirviente Alba José
Mercutio Rosa Serra
Benvolio Neus Pàmies
Capuleto Jordi Llordella
Madre Capuleto, Tibalt y Paris Martí Salvat
Nodriza Toni Guillemat

Escenografía: Laura Clos (Closca)
Iluminación: Justo Gallego
Vestuario: Laura Clos (Closca) i Teresa del Junco
Caracteritzación: Txus González
Ayudante de dirección: Cristina López
Movimiento: Víctor Rodrigo
Dirección vocal: Neus Pàmies i Rosa Serra
Fotografía: Andrea Torres
Diseño web:  Marc Padró

Producción: Projecte Ingenu en Colaboración con la Nau Ivanow

NOTICIAS / CRÍTICAS

Intens treball, solucions senzilles i eficaces

Projecte Ingenu ha tornat a renovar, des de l’essència, la manera d’explicar una trama coneguda. Si en el Hamlet, l’aigua podrida corria pels peus del públic, ara proven d’insuflar aire als espectadors. Però ho fan perquè consideren que és volàtil l’opinió dels joves, (Romeu oblida l’amor de Rosalina només veure Julieta en un ball de màscares), és fugisser el destí que els dóna oportunitats i alhora els hi treu quasi immediatament. Els dos protagonistes, Carlos Cuevas i Clàudia Benito són dos joves fidels, radicals en l’amor, inexperts. Hi ha la frescor del primer amor. Però és un amor molt cast, en què fins i tot en l’escena del balcó no encreuen quasi mirades. s’enamoren per l’oïda (ben bé com Cyrano de Bergerac però sense aquella amargor d’home que amaga l’amor a la seva cosina). Però, al costat d’aquests dos protagonistes, es mou una companyia que construeix l’espai, a partir d’uns elements nobles com el ferro i els llistons de fusta i serveix la trama, jugant amb el vers de Shakespeare i buscant franca comicitat amb la dida, els servents i el discurs, de floret, dels cosins Montesco. La seva lluita és coreografia. Els rumors de palau són cançó que bressola. Es percep una densitat entre els llistos, els ferros, la netedat a escena que evoca el mestratge de Peter Brook. La decisió de canviar el sexe d’alguns personatges ajuda a fer més còmic els personatges populars però no sempre casen perfectament. També queda un pèl coixa la clau de la proposta: el motiu és la rebel·lió del fill davant del pare per amor. Els fills tenen més clar la prioritat del cor tot i que no saben administrar bé les emocions ni les accions i acaben sucumbint. S’han fet molts Romeu i Julieta. Per a l’espectador no és suficient que uns actors o una companyia ho vulgui interpretar (desitgi provar-se degustant el vers de Shakespeare, tensant aquelles emocions). És una peça que pot pecar d’ensucrada, de tràgica, de llunyana (perquè avui és inconcebible que uns joves de 15 anys es casin, que la lluita entre famílies sigui tant sanguinària…) La proposta de Projecte Ingenu eleva el públic per moments, es palpa i disfuta el silenci, la contemplació del quadre final, tant trist i tant carregat de sentit alhora. L’acció enterra uns enamorats. Gairebé ningú els ha volgut atendre com es mereixien i ara les víctimes són els joves.
J. BORDES

21/05/2016

Una revisió frenètica i respectuosa

Si agafem el text de Romeu i Julieta, el sacsegem i en traiem bona part del romanticisme tenim la versió que han fet Marc Chornet i la companyia Projecte Ingenu. Dues hores que passen a una velocitat vertiginosa, gràcies a un text fidel a l’original però retallat amb coherència, a una escenografia àgil i genuïnament senzilla i a un repartiment que juga amb molts pals. Tot per convèncer un espectador que des del minut zero se sent atrapat per una història prou coneguda que va més enllà de l’amor per plantejar-nos els conflictes de Shakespeare amb els ulls de l’actualitat. Des del respecte i l’admiració per l’autor, Chornet ens apropa els personatges, la trama, l’època. És el que tenen els clàssics, que no passen de moda i sempre es poden reinterpretar (des del respecte). Els personatges pateixen un gir que arrodoneix la història.Veure la mare i la tata de Julieta fumant, la minyona amb barba, patidora i agobiada, és tota una declaració d’intencions. Igual que els amics de Capulets i Montaguts interpretats per noies. Una picada d’ull als actors del segle XVI (tot eren homes) que ens actualitza, d’alguna manera, una tragèdia que es veu venir. “Després de tot”, diu Chornet, “Romeu i Julieta no s’han vist més que tres vegades i es coneixen ben poc: i moren d’amor!”. D’alguna manera, cal amagar aquest anacronisme per traslladar l’obra a l’actualitat. El dinamisme del text queda llimat amb la música, les percussions i les cançons, temes de l’època shakespeariana,i les coreografies, tan senzillesi tan efectives com l’escenografia. Les lluites, les morts, les persecucions, les bronques o els moments romàntics (n’hi ha d’haver i n’hi ha, per descomptat) se succeeixen amb balls intensos (acaben destrossats, els intèrprets!), amb motivadors jocs d’ombres i de llums, de sorolls i de curses que donen tot el ritme que cal per convertir la melositat de la trama en una impactant i contundent història. Una coreografia homenatge a West Side Story acaba de donar tota la coherència a l’actualització del clàssic. Des del respecte, insisteixo.
T. POLO

06/09/2016