![\"\u00a9-MayCircus-TNC\"](\"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/\u00a9-MayCircus-TNC.jpg\")
No obstant aix\u00f2\u2026 | \u00a9 May:Circus TNC<\/p><\/div>\n
Amb el t\u00edtol de No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible, el jove dramaturg i director Marc Chornet Artells ha bastit un dign\u00edssim espectacle, esc\u00e8nicament potent, en el format de lectura dram\u00e0tica, del qual se n\u2019han programat dues \u00faniques representacions a la Sala Tallers el 4 i 5 de juny.<\/p>\n
Com assenyala Chornet, No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible \u00e9s un di\u00e0leg dramat\u00fargic entre el passat viscut i el passat no viscut, entre la mem\u00f2ria de Josep Maria Mu\u00f1oz Pujol i el passat teatral que el jove dramaturg i director evoca en un text a mig cam\u00ed entre la cr\u00f2nica i la (re)creaci\u00f3 d\u2019un moment privilegiat de la hist\u00f2ria del teatre catal\u00e0 contemporani. L\u2019objectiu \u00e9s posar de manifest i fer visible tota la import\u00e0ncia i la transcend\u00e8ncia del que van significar les d\u00e8cades dels anys 50, 60 i 70 en la represa del teatre en catal\u00e0, i l\u2019extraordinaria for\u00e7a innovadora del teatre independent.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019una arrencada esc\u00e8nica brillant (que visualment em va fer pensar en el Golconde de Magritte), tot s\u2019inicia en el moment en qu\u00e8, en els anys 50, Mu\u00f1oz Pujol, metge de professi\u00f3, \u00e9s a Londres i es descobreix a si mateix i decideix donar sortida al que ha estat la seva vocaci\u00f3 m\u00e9s \u00edntima, la d\u2019escriure. A partir d\u2019aqu\u00ed, No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible va alternant una selecci\u00f3 de fragments del llegat dels textos de Mu\u00f1oz Pujol, d\u2019una banda d\u2019El cant de les sirenes. Petita cr\u00f2nica del teatre independent a Catalunya (1955-1990), i de l\u2019altra, de les seves obres teatrals Ant\u00edgona, Kux, my lord! i la in\u00e8dita Les bacants.<\/p>\n
En aquesta panor\u00e0mica visi\u00f3 retrospectiva del que va ser i del que va significar el teatre independent catal\u00e0, s\u2019hi destaca el paper decididament precursor que, enmig d\u2019un panorama comercial adotzenat de teatre en castell\u00e0, i de prohibicions i d\u2019una censura f\u00e8rria i delirant, va jugar l\u2019ADB en pro d\u2019un teatre modern i de qualitat en catal\u00e0. Despr\u00e9s, bona part del muntatge es dedica a posar de manifest, des de l\u2019\u00f2ptica i el testimoni personal de Mu\u00f1oz Pujol, la fita de la fundaci\u00f3, l\u2019any 1960, de l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual per part de Maria Aur\u00e8lia Capmany i Ricard Salvat, i se centra en la intensa activitat teatral que hi van dur a terme, aix\u00ed com en posar de relleu els aires renovadors que hi van aportar i la introducci\u00f3 d\u2019uns plantejaments i d\u2019una modernitat esc\u00e8nica in\u00e8dita en el pa\u00eds. Tant Maria Aur\u00e8lia Capmany com Ricard Salvat es van interessar per l\u2019obra de Mu\u00f1oz Pujol. A la famosa c\u00fapula del Coliseum, dos anys despr\u00e9s d\u2019haver-s\u2019hi representat la de Salvador Espriu, Capmany hi va dirigir la seva versi\u00f3 d\u2019Ant\u00edgona, l\u2019estrena de la qual Mu\u00f1oz pujol recordava assegut al costat d\u2019Espriu.<\/p>\n
Marc Chornet es pregunta si som dignes hereus d\u2019aquest patrimoni. En qualsevol cas, cal felicitar-lo per la seva proposta, que encara que t\u00e9 algunes llacunes a l\u2019hora de seguir el fil dels esdeveniments que van configurar la traject\u00f2ria del teatre independent catal\u00e0, la visi\u00f3 que en presenta, en una s\u00edntesi encertada entre el testimoni de Mu\u00f1oz Pujol i la seva recerca, \u00e9s interessant. S\u2019hi troben a faltar, com dic, alguns fets significatius que no s\u2019esmenten i que fan que la cr\u00f2nica resulti incompleta, per\u00f2 en conjunt estem parlant d\u2019una proposta de gran validesa per entendre el que fou una part important\u00edssima del teatre catal\u00e0, exemple de vitalitat i modernitat.<\/p>\n
Chornet l\u2019encerta en la posada en escena efica\u00e7 i amb un sentit de l\u2019humor que l\u2019allunya de l\u2019artificiositat i les pretensions. Cal remarcar tamb\u00e9 altres encerts com l\u2019excel\u00b7lent coreografia de V\u00edctor Rodrigo i els audiovisuals d\u2019Alfons Ferri, ben integrats i que no distreuen, com sol passar en tants espectacles en qu\u00e8 se\u2019n fa un \u00fas abusiu i gratu\u00eft, en aquest cas situen i complementen perfectament l\u2019acci\u00f3 esc\u00e8nica i la tem\u00e0tica. Quant a les actuacions, encara que potser es nota una mica de manca d\u2019assaig i de rodatge, les interpretacions de Manel Barcel\u00f3, Alba Jos\u00e9, Neus P\u00e0mies, Marc Rius, V\u00edctor Rodrigo i Mart\u00ed Salvat posen d\u2019evid\u00e8ncia un teatre amb un deix de cosa viva i potent que \u00e9s molt d\u2019agrair. Ll\u00e0stima que, com ha sucde\u00eft en altres ocasions amb el format de lectura dramatizada a preus populars, nom\u00e9s se n\u2019ofereixin dues representacions i aix\u00f2 limiti que tot aquest esfor\u00e7 ingent pugui arribar a molt m\u00e9s p\u00fablic, tal com mereixeria.<\/p>\n
![\"gecdgbcc\"](\"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-content\/uploads\/2016\/01\/gecdgbcc.jpg\")
Mu\u00f1oz Pujol, un dels autors de L\u2019origen de l\u2019oblit | Foto de Joan Tom\u00e0s \/ TNC<\/p><\/div>\n
Benvinguda sigui, doncs, aquesta pe\u00e7a m\u00e9s dins del cicle \u201cL\u2019or\u00edgen de l\u2019oblit\u201d del TNC que ha perm\u00e8s la recuperaci\u00f3 d\u2019una mostra del teatre de Josep Palau i Fabre amb Mots de ritual per a Electra, i de La nostra mort de cada dia de Manuel de Pedrolo. Cicle que es completa amb l\u2019exposici\u00f3 que encara es pot veure al vest\u00edbul principal del TNC, i amb els cicles en curs de confer\u00e8ncies a l\u2019Ateneu Barcelon\u00e8s, i de projeccions cinematogr\u00e0fiques a la Filmoteca de Catalunya sota el t\u00edtol Aquells anys de plom.<\/p>\n
La hist\u00f2ria \u00e9s feta de mem\u00f2ria i d\u2019oblit, per\u00f2 \u00e9s bo no oblidar que\u2026 No obstant aix\u00f2, hi va haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible.<\/p>\n
[:ca]En el marc de l\u2019epicentre L\u2019or\u00edgen de l\u2019oblit. El teatre catal\u00e0 durant el primer franquisme, del TNC, arriba el torn de recuperar la mem\u00f2ria teatral i els textos de Josep Maria Mu\u00f1oz Pujol. Maria Nunes ha assistit a l\u2019estrena. Avui divendrs 5 de juny \u00faltima funci\u00f3 a La Sala Tallers.<\/p>\n
Amb el t\u00edtol de No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible, el jove dramaturg i director Marc Chornet Artells ha bastit un dign\u00edssim espectacle, esc\u00e8nicament potent, en el format de lectura dram\u00e0tica, del qual se n\u2019han programat dues \u00faniques representacions a la Sala Tallers el 4 i 5 de juny.<\/p>\n
Com assenyala Chornet, No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible \u00e9s un di\u00e0leg dramat\u00fargic entre el passat viscut i el passat no viscut, entre la mem\u00f2ria de Josep Maria Mu\u00f1oz Pujol i el passat teatral que el jove dramaturg i director evoca en un text a mig cam\u00ed entre la cr\u00f2nica i la (re)creaci\u00f3 d\u2019un moment privilegiat de la hist\u00f2ria del teatre catal\u00e0 contemporani. L\u2019objectiu \u00e9s posar de manifest i fer visible tota la import\u00e0ncia i la transcend\u00e8ncia del que van significar les d\u00e8cades dels anys 50, 60 i 70 en la represa del teatre en catal\u00e0, i l\u2019extraordinaria for\u00e7a innovadora del teatre independent.<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019una arrencada esc\u00e8nica brillant (que visualment em va fer pensar en el Golconde de Magritte), tot s\u2019inicia en el moment en qu\u00e8, en els anys 50, Mu\u00f1oz Pujol, metge de professi\u00f3, \u00e9s a Londres i es descobreix a si mateix i decideix donar sortida al que ha estat la seva vocaci\u00f3 m\u00e9s \u00edntima, la d\u2019escriure. A partir d\u2019aqu\u00ed, No obstant aix\u00f2, hi ha haver un moment en qu\u00e8 tot va ser possible va alternant una selecci\u00f3 de fragments del llegat dels textos de Mu\u00f1oz Pujol, d\u2019una banda d\u2019El cant de les sirenes. Petita cr\u00f2nica del teatre independent a Catalunya (1955-1990), i de l\u2019altra, de les seves obres teatrals Ant\u00edgona, Kux, my lord! i la in\u00e8dita Les bacants.<\/p>\n
En aquesta panor\u00e0mica visi\u00f3 retrospectiva del que va ser i del que va significar el teatre independent catal\u00e0, s\u2019hi destaca el paper decididament precursor que, enmig d\u2019un panorama comercial adotzenat de teatre en castell\u00e0, i de prohibicions i d\u2019una censura f\u00e8rria i delirant, va jugar l\u2019ADB en pro d\u2019un teatre modern i de qualitat en catal\u00e0. Despr\u00e9s, bona part del muntatge es dedica a posar de manifest, des de l\u2019\u00f2ptica i el testimoni personal de Mu\u00f1oz Pujol, la fita de la fundaci\u00f3, l\u2019any 1960, de l\u2019Escola d\u2019Art Dram\u00e0tic Adri\u00e0 Gual per part de Maria Aur\u00e8lia Capmany i Ricard Salvat, i se centra en la intensa activitat teatral que hi van dur a terme, aix\u00ed com en posar de relleu els aires renovadors que hi van aportar i la introducci\u00f3 d\u2019uns plantejaments i d\u2019una modernitat esc\u00e8nica in\u00e8dita en el pa\u00eds. Tant Maria Aur\u00e8lia Capmany com Ricard Salvat es van interessar per l\u2019obra de Mu\u00f1oz Pujol. A la famosa c\u00fapula del Coliseum, dos anys despr\u00e9s d\u2019haver-s\u2019hi representat la de Salvador Espriu, Capmany hi va dirigir la seva versi\u00f3 d\u2019Ant\u00edgona, l\u2019estrena de la qual Mu\u00f1oz pujol recordava assegut al costat d\u2019Espriu.<\/p>\n
Marc Chornet es pregunta si som dignes hereus d\u2019aquest patrimoni. En qualsevol cas, cal felicitar-lo per la seva proposta, que encara que t\u00e9 algunes llacunes a l\u2019hora de seguir el fil dels esdeveniments que van configurar la traject\u00f2ria del teatre independent catal\u00e0, la visi\u00f3 que en presenta, en una s\u00edntesi encertada entre el testimoni de Mu\u00f1oz Pujol i la seva recerca, \u00e9s interessant. S\u2019hi troben a faltar, com dic, alguns fets significatius que no s\u2019esmenten i que fan que la cr\u00f2nica resulti incompleta, per\u00f2 en conjunt estem parlant d\u2019una proposta de gran validesa per entendre el que fou una part important\u00edssima del teatre catal\u00e0, exemple de vitalitat i modernitat.<\/p>\n
Chornet l\u2019encerta en la posada en escena efica\u00e7 i amb un sentit de l\u2019humor que l\u2019allunya de l\u2019artificiositat i les pretensions. Cal remarcar tamb\u00e9 altres encerts com l\u2019excel\u00b7lent coreografia de V\u00edctor Rodrigo i els audiovisuals d\u2019Alfons Ferri, ben integrats i que no distreuen, com sol passar en tants espectacles en qu\u00e8 se\u2019n fa un \u00fas abusiu i gratu\u00eft, en aquest cas situen i complementen perfectament l\u2019acci\u00f3 esc\u00e8nica i la tem\u00e0tica. Quant a les actuacions, encara que potser es nota una mica de manca d\u2019assaig i de rodatge, les interpretacions de Manel Barcel\u00f3, Alba Jos\u00e9, Neus P\u00e0mies, Marc Rius, V\u00edctor Rodrigo i Mart\u00ed Salvat posen d\u2019evid\u00e8ncia un teatre amb un deix de cosa viva i potent que \u00e9s molt d\u2019agrair. Ll\u00e0stima que, com ha sucde\u00eft en altres ocasions amb el format de lectura dramatizada a preus populars, nom\u00e9s se n\u2019ofereixin dues representacions i aix\u00f2 limiti que tot aquest esfor\u00e7 ingent pugui arribar a molt m\u00e9s p\u00fablic, tal com mereixeria.
\n[:]<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
[:es] En el marc de l\u2019epicentre L\u2019or\u00edgen de l\u2019oblit. El teatre catal\u00e0 durant el primer franquisme, del TNC, arriba el torn de recuperar la mem\u00f2ria teatral i els textos de Josep Maria Mu\u00f1oz Pujol. Maria Nunes ha assistit a l\u2019estrena. Avui divendrs 5 de juny \u00faltima funci\u00f3 a La Sala Tallers. Amb el t\u00edtol de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-791","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-sin-categoria"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=791"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":795,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/791\/revisions\/795"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/victor-rodrigo.com\/vrodrigo\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}