VAIG SER PRÒSPER O RECORDANT A LA TEMPESTA – CIA PROJECTE INGENU

Una creación original inspirada en “La Tempestad” de William Shakespeare

Un hombre viejo que en otros tiempos fué próspero. Una casa que en otra época fué esplendorosa. Una hija. Runas de memoria que desenterrar. ¿Vestigios de un pasado cierto? ¿Fabulaciones para evitar el olvido?

La última gran obra de Shakespeare, La Tempestad, sirve como punto de partida a Projecte Ingenu para una exploración de la naturaleza de la senectud humana. Después de Hamlet y Romeo y Julieta, la compañía cierra una trilogia shakesperiana adentrándose plenamente en un teatro físico, poético, a veces abstracto, a veces terrenal.

¿De qué materia estamos hechos? Estamos hechos de la materia de los recuerdos.

 

EQUIPO ARTÍSTICO

Dirección Marc Chornet
Escenografía Laura Clos (Closca)
Vestuario Marta Rafa
Diseño audiovisual Alfonso Ferri
Ayudante de dirección Jaume Viñas
Asistente artística Rosa Serra
Ayudante de escenografía Sergi Corbera
Ayudante vestuario Helena Torres
Música original y arreglos vocales Neus Pàmies
Espacio Sonoro Pol Queralt
Movimiento Víctor Rodrigo

Reparto
Toni Guillemat
Cristina López
Neus Pàmies
Víctor Rodrigo
Neus Pàmies
Martí Salvat
Roser Tapias
Xavier Torra

NOTICIAS / CRÍTICAS

Projecte Ingenu presenta un Shakespeare sin palabras en “Vaig ser pròsper”

Barcelona, 23 mar (EFE).- Danza, teatro físico, música vocal ‘a capella’ y una escenografía mutante son algunos elementos de la adaptación contemporánea de “La Tempestad” de Shakespeare que la compañía Projecte Ingenu ha transformado en un montaje sin palabras.

“Vaig ser pròsper o recordant la tempesta”, que se estrenará en el La Seca Espai Brossa de Barcelona el próximo 6 de abril, “es una creación que toma la forma etérea de los sueños y los recuerdos”, según ha informado la compañía.

La última gran obra de Shakespeare, “La Tempestad”, sirve como punto de partida a Projecte Ingenu para una exploración de la naturaleza de la vejez humana.

Después de “Hamlet” y “Romeu i Julieta”, la compañía cierra una trilogía shakesperiana con una pieza teatral “que busca averiguar qué forman tienen los recuerdos y qué hay dentro de una mente humana que está a punto de decir adiós”, han añadido en un comunicado.

El coreógrafo y bailarín Víctor Rodrigo interpreta al viejo Próspero, que vive en soledad años después de haber vuelto a Milán e intenta recordar su pasado, cuando él era una persona próspera y su casa era esplendorosa.

“La obra se adentra en la memoria de Próspero, que tiene la forma de los sueños, no necesita palabras y se deforma de manera poética antes de decir adiós”, según la compañía.

La puesta en escena se inspira en Jan Lauwers, Cristoph Marthaler, Heiner Goebbels y Carlos Santos, y el texto coexiste con la danza y el uso de la canción como base de situaciones dramáticas.

“Vaig ser Pròsper” está dirigida por Marc Chornet y cuenta con un reparto formado por Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Víctor Rodrigo, Roser Tàpias y Xavier Torra.

Projecte Ingenu nació en 2013 como un grupo de investigación práctica sobre el hecho teatral, a partir de la premisa de la centralidad del actor en la poética escénica. EFE

23/03/2018

Shakespeare ben mut

Projecte Ingenu torna a La Seca amb una adaptació de ‘La tempesta’ construint un moviment coreogràfic inquietant que il·lustra el comiat de Pròsper

Projecte Ingenu tanca la trilogia de Shakespeare eliminant la paraula. Deprés de Hamlet (estrenat a l’Atrium el 2014 i amb una segona temporada a la sala) i Romeo i Julieta (2016, repetint estada el Nadal passat a La Seca) parteixen de La tempesta per titular-ho Vaig ser Pròsper o recordant la tempesta. L’obra s’estrenarà el 6 d’abril vinent a La Seca. El director Marc Chornet remet a la rèplica de Pròsper quan es pregunta de què estan fets els homes (“De la matèria dels somnis”) per evocar el comiat del protagonista, el seu darrer alè de consciència, en què es dedica a recordar el passatge de La tempesta que va viure.

Per Chornet, Shakespeare es va acomiadar dramatúrgicament amb aquesta obra d’una màgia estranya que s’ha representat molt pocs cops(Lluís Pasqual en va fer una versió al Lliure el 2006). Pròsper, aquest duc de Milà expulsat, revisa el seu capítol èpic del naufragi i la salvació, ja a casa seva. El personatge, interpretat per Víctor Rodrigo (que també assumeix l’assessoria de moviment), recorda el passatge i apareixen la resta dels intèrprets de la companyia. El públic, situat a dues bandes, se sent molt endins de l’espai (de fet, haurà de creuar l’escenari per accedir a les butaques).

Projecte Ingenu persegueix una poètica pròpia: a partir del cant i el moviment coreogràfic. A Vaig ser Pròsper juguen amb les atmosferes, les textures, les sensacions de l’obra original però des d’un punt de vista subjectiu. L’únic que manté alguna rèplica original és Ariel, el foll misteriós de l’illa. La peça es pot seguir molt bé si es coneix la peça original, però també aporta altres universos si es desconeix, perquè transita en un espai en què Pròsper perd la memòria i permet imaginar un malalt d’Alzheimer, per exemple.

J. BORDES

29/03/2018

Projecte Ingenu es desenganxa de la seductora paraula de Shakespeare

És una peça valenta construïda amb molt temps de recerca i que permet avançar la companyia a un imaginari propi, potser fent dos passes més enllà (i que més endavant tornin una passa més enrere). Com aquell pròleg de Hamlet de Rigola (European house, 2006) han descartat el suggerent vers de Shakespeare destil·lant les emocions més que les accions. També juga amb un espai escènic i una acció múltiple que no es preocupa gaire de jerarquitzar les accions. Una imatge de televisió  amb retransmissions de passatges ben diferents, en tot cas, ajuden a establir els canvis de quadres. El telèfon multiplicat per l’espai evoca a la soledat més fosca de Iuanme quan la trucada és per anunciar la mort d’algú estimat.

Pròsper, ara, és a casa. I, tot d’una, recorda el seu episodi de La tempesta, quan va tenir a les mans el poder de la venjança però que finalment va perdonar tothom. Fer la traslació de Miranda, Ariel o els altres personatges (Caliban) en un moment concret de l’escena és tant inexacte com innecessari. Perquè, el que sura és la fi d’un Pròsper que perd la raó, la memòria, l’escalf. Els  esperits, li treuen el que ell es va guanyar amb els llibres. Però ell no s’hi rebel·la, com si hagués triat un final dolç, en què la consciència es va escolant  d’entre els dits de les mans, fent un estrany pessigolleig i morint amb la calma però també la buidor més absoluta.

Si el cop de canell en la dramaturgia és de molta envergadura, fa un salt molt més enllà que les seves posades en escena de Yerma o Romeu i Julieta, el salt mortal interpretatiu també és de risc. Se’n surten molt bé amb un cant suau,que posa el coixí càlid a l’escena, troben instants coreogràfics de joc virtuós (quan Pròsper sopa) i enèrgics (amb balls tribals en un pis que es va desmembrant) però encara han d’assegurar el gest, contenir-lo en alguns quadres muts que necessiten moure per  transmetre, quan és molt més eficaç la intenció de la mirada. Un treball de creixement, que obliga a una atenció i predisposició del públic. Però que si s’hi entra sense l’obsessió de voler reconèixer La tempesta o entendre les relacions (o identificacions) dels personatges i es deixa que sigui una marea que vagi xopant l’escena, es pot disfrutar molt. Projecte Ingenu, tot i els llampecs puntuals imprescindibles per dotar de ritme una escena, ha atenuat la força de les onades, l’ha deixada molt pausada: no és un xàfec fred i que despulla, si no una aiguat càlid que transita i empeny els mobles i les catifes, capriciosament com aquella escena mítica de la bossa de plàstic volant a l’empara del vent (i la banyera) a American beauty.

J. BORDES

07/04/2018

What a f*cking maravilla!

Marc Chornet es uno de los directores que mejor conoce la obra del Bardo Inglés y queda demostrado a lo largo del montaje. Sólo después de una profunda investigación sobre su obra se puede llegar a crear un montaje como éste. Si con Hamlet consiguió sorprendernos, con Romeo y Julieta nos dejó mudos, Vaig ser pròsper nos deja totalmente boquiabiertos. 

Cuando no hay palabras, la responsabilidad recae en una dramaturgia de sonidos, teatro físico y de una puesta en escena acorde a todo el conjunto. El espacio sonoro diseñado por Pol Queralt juntamente con la música orifinal y los arreglos vocales de Neus Pàmies eriza la piel, es todo un viaje emocional que es imposible que te deje indiferente. Víctor Rodrigo firma un movimiento que te atrapa, no hay escapatoria para unos ojos que no se despegan de la acción en ningún momento. La escena inicial con los criados es de una belleza poética que te desmonta. Impresionante.

Vaig ser pròsper exige a sus intérpretes una entrega diferente, como una dramaturgia y un ritmo tan coreografiado cualquier error es fácilmente visible a los ojos del espectador. Pero en eso, Projecte Ingenu son unos expertos, dominan la naturalidad para que todas las piezas encajen y esta vez no iba a ser menos, entrega total… y se nota, vaya que si se nota!

La herencia simbolista que ya adoptaron en su anterior montaje, Yerma, queda muy superado aquí. Vaig ser pròsper es el doctorado Cum Laude de Marc Chornet en Shakespeare, en montajes simbolistas. Projecte Ingenu tiene prohibido conformarse y lo sigue demostrando. No hay fronteras, no hay barreras que no logren superar. What a f*cking maravilla! BRAVO!

ELISA DÍEZ

18/04/2018

Crítica: Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta – Somiar amb els ulls oberts..

A La Seca Espai Brossa hi podem veure una peça que és com un treball de puntes de coixí: delicat, eteri, complicat i alhora molt bell: Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta.

Un muntatge que agafa com a punt de partida La Tempesta de William Shakespeare per crear una peça que és una filigrana delicada i subtil.

La Tempesta, una història plena de màgia, que ens retorna la màgia

Veiem Pròsper, gran, envoltat per un núvol d’ajudants que el serveixen i l’ajuden. Hi veiem Miranda… o potser no és Miranda… De mica en mica, Pròsper, amb l’ajuda de tots, va recreant moments del seu passat.

Però la memòria és traïdora i les imatges que ens dibuixen són inexactes. No és una fotografia. No és una pel·lícula. Ni una narració escrita. És un imatge que hi ha en algun racó del cervell.

A Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta ens trobem amb un somni que es fa real davant dels nostres ulls

És un muntatge oníric. Les imatges vénen i van i, com en els somnis, tot té una coherència que després ens sembla irreal. La coreografia dels moviments crea una sensació de continuïtat que ho lliga tot i va donant pas a les diferentes escenes que, de vegades, són només insinuades, i de vegades, estan dissenyades amb molt de detall.

Un gran treball musical. Un gran treball coreogràfic

La música, que barreja cançons molt diferents cantades de formes molt variades (madrigal anglès, cançó de bressol mallorquina…) crea un ambient il·lusori. Les imatges són com núvols de boira esfilagarsada que passen davant dels nostres ulls i es desfan gairebé sense adonar-nos.

La història llisca suaument, i les imatges passen davant dels nostres ulls sense que poguem delimitar quan en comença una, quan acaba, quan comença l’altra… L’escenografia, només esboçada, un vestuari minimalista, un disseny d’il·luminació que reforça l’ambient oníric de l’obra, i la música (i què bé que canten!!!), formen part d’aquest tot on no hi sobra res i tot està molt ben lligat.

En sortir del teatre, ens hem de fregar els ulls perquè tenim la sensació de què hem somiat, amb els ulls oberts… però hem somiat. El que tenim al cap, el que hem vist, ens dona la sensació d’aquells moments en què ens despertem i recordem el que acabem de somiar… i són imatges que es barregen però que tenen sentit. Almenys, en el somni, el tenien.

Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta, la nova obra de Projecte Ingenu

El Projecte Ingenu ha creat una peça que, com en un vitrall il·luminat pel sol, crea imatges en els seus reflexes. Una peça on ens demostren el seu domini de l’espai, del tempo, del cos, de la veu, del gest. Una peça on són ells, són un personatge i també juguen a què juguen a ser algú altre. Un treball on la imaginació vessa per tots costats, sense límits.

Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Víctor Rodrigo, Martí Salvat, Roser Tàpias i Xavier Torra interpreten, ballen, canten… juguen. Aquí, en aquesta obra, caldria fer servir “to play” o “jouer”… perquè el que fan és com un joc ple d’inventiva en què la ficció i la realitat es barregen i en difuminen les fronteres.

Vaig ser Pròsper o recordant la Tempesta és un muntatge que ens deixa bocabadats. I amb el regust d’haver estat somiant un somni que ens ha agradat molt, que ens ha deixat una sensació dolça al cos, i que voldríem tornar a somiar més d’un cop.

NICOLAS LARRUY

12/04/2018

Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta

Quan vaig saber que Projecte Ingenu apostava per un espectacle sense paraules a Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta vaig decidir anar a La Seca sense “fer els deures”, és a dir, sense llegir res de l’espectacle i, sobretot, sense repassar l’argument de La tempesta per tenir-ho ben present i jugar a captar detalls i missatges. D’alguna manera, vaig decidir anar a jugar, a deixar-me explicar la història que ells em volguessin explicar. I crec que la vaig encertar.

Perquè, paradoxalment, Projecte Ingenu ha fet servir La tempesta o, més aviat, el personatge de Pròsper per tractar un tema que Shakespeare aborda al Rei Lear: la vellesa. L’espectacle proposa un viatge a la ment d’un Pròsper ancià, que fa aigües. Pròsper, el mag que havia dominat la seva illa i els destins dels que el rodejaven, és ara un ancià fràgil amb una ment plena de sons i imatges que no sap posar en ordre però que el commouen i el fan feliç, a estones.
En escena, Víctor Rodrigo dona vida a aquest Pròsper amb una veritat que desarma. El seu moviment és precís i carregat de veritat però és la seva mirada la que ens indica en tot moment el to emotiu d’aquest home, una mirada que jo he vist més d’una vegada en malalts d’Alzheimer, tan sorpresos com espantats de seguir vius, però amb petites guspires que ens fan veure que, potser, la persona que van ser encara hi és, d’alguna manera.
L’acompanyen Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Martí Salvat, Roser Tàpias i Xavier Torra, que donen vida a tots els papers de l’auca, els del món “real” (una mena de cuidadors d’una residència) i els del món somniat/recordat, que són els personatges de La tempesta. La seva feina, com la de Rodrigo, és precisa i, en alguns moments, insuportablement bella. El seu moviment, les seves veus, el ritme i l’extrema complicitat que mostren fa que tot el que passa en escena sigui hipnòtic i màgic.
L’únic però que se li pot posar a aquest muntatge és l’escenografia. Una estructura amb vuit columnes que delimita i dona volum a l’espai central però que, alhora, dificulta la visió de moltes accions, quelcom que resulta molt incòmode en una obra on les expressions i els gestos són la única cosa que aporta informació. D’altra banda, troballes com els micròfons amagats als telèfons de baquelita o l’us del so de l’aigua d’un cubell de fregar em van resultar brillants.
Vaig ser Pròsper o recordant La tempesta juga amb l’afirmació de Shakespeare que estem fets de la mateixa matèria que estan fets els somnis (cita que, per cert, va inspirar el nom d’aquest blog) i proposa que, en realitat, el material del nostre ésser són els records. Un retrat fascinant i emotiu del que suposa la pèrdua de la memòria. Un espectacle del qual no pots apartar la vista. Preciós.
GEMA MORALEDA

22/04/2018

Tempestuoses paraules perdudes

“Projecte Ingenu reinideix amb Shakespeare però el deixa mut, en aquesta molt visual reinterpretació d’una obra mestra”

“Nosaltres estem fets de la mateixa matèria dels somnis, i la nostra petita vida s’acaba com un somni”. Això és el que ve a dir el vell Pròsper, duc exiliat de Milà i savi demiürg dotat de facultats màgiques, en la que potser és la més cèlebre frase continguda a La Tempestat. Però a l’hora de tancar la seva triologia shakespeariana – abans d’arribar a la senectut d’aquest personatge, la companyia ja s’ha apropat amb bons recursos i cops d’originalitat a la passió adolescent de Romeu i Julieta i als dubtes juvenils de Hamlet-, Projecte Ingenu modifica lleugerament la famosa sentència per afirmar que nosaltres estem fets de la mateixa matèria dels records.

Al cap i a la fi, és ben cert que qualsevol record sempre té alguna cosa de somni immaterial. El cas és que Shakespeare feia que el seu Pròsper visquès amb la filla en una illa habitada només per éssers màgics sotmesos a les seves ordres. I feia també que, al final de l’obra, perdonès els enemics i renunciès als seus poders, gairabé com si estigués assumint amb aquest acte la vellesa i la moralitat alhora.

Els ingenus es llancen al buit

Però, què se’n va fer, d’ell? Doncs Marc Chornet (vau anar a veure la seva versió de Yerma?) se l’imaginava com un home que una vegada havia sigut pròsper i que ara ja comença a no saber qui va ser realment Pròsper. Residint en una mansió tan en ruïna com la seva memòria, aquest personatge no pronuncia ni una sola paraula: potser per això és interpretat pel ballarí Victor Rodrigo. Però, des del mutisme, i ara que s’apropa l’hora final, posa en marxa la maquinària dels records confusos.

Chornet i els seus han volgut mirar-se una mica en el mirall del Heiner Müller de Hamlet Machine,obra fonamental del teatre contemporani que s’oblidava per complet del text de Shakespeare i feia que el príncep es presentés a l’escenari parlant en passat i digués allò de “I was Hamlet”.

Doncs bé; si parlés, el protagonista d’aquest muntatge amb el qual Projecte Ingenu ha volgut experimentar com mai abans amb el llenguatge corportal tot rivindicant les teories d’aquell teatre pobre defensat per Grotowski, ens diría: “I was Pròsper”.

I, jugant amb la significació del nom, Chornet s’ha volgut apropar a la prosperitat perduda, el caràcter efímer del poder i l’estat de crisi en què està immers un món amb valors potser ja massa senils.

RAMÓN OLIVER

06/04/2018

Una posada en escena fascinant, propera al teatre-dansa

Aquesta obra serveix com a punt de partida a Projecte Ingenu per fer una exploració de la naturalesa de la senectut humana. Com ens van comentar a la roda de premsa, després de “HAMLET” i “ROMEU i JULIETA”, la companyia tanca, amb aquesta proposta, una trilogia shakespeariana endinsant-se de ple en un teatre físic, poètic, a voltes abstracte, a voltes terrenal.

Una proposta on la coralitat, la cançó, l’escenografia mutant i la vivència ritual conjunta amb l’espectador formen part del llenguatge escènic. Una posada en escena propera al teatre-dansa.

En aquesta proposta dirigida i adaptada per Marc Chornet el vell Pròsper, interpretat pel ballarí i coreògraf Víctor Rodrigo, viu en solitud, anys després d’haver retornat a Milà, intentant recordar allò que un dia fou la seva vida. Una mirada subjectiva cap a la pròpia identitat i el seu passat en el moment vital en què els records comencen a ser incoherents i la persona s’adona que comença a perdre les seves capacitats.

L’obra busca esbrinar la forma que tenen els records mitjançant els somnis, que poden tenir textura, olor, sensacions …. amb una nova forma de fer teatre, la companyia arrisca amb un Shakespeare sense paraules i una posada en escena absolutament fascinant.

Presentat a dues bandes (nosaltres hem estat a la grada B) mostra una escenografia que permet visualitzar el pis on viu Pròsper amb les diferents habitacions. L’encertadíssim disseny d’espai i il·luminació és obra de Laura Clos.

La música original i els arranjaments són obra de Neus Pàmies que ens ha meravellat pel seu treball actoral i la seva extraordinària veu. En general, tota la música és excel·lent i les interpretacions corals d’una gran qualitat i bellesa.

El moviment coreogràfic de la mà de Víctor  Rodrigo és absolutament hipnòtic des de la primera escena, una coreografia on tot està pensat al mil·límetre.

VAIG SER PRÒSPER o RECORDANT LA TEMPESTA, és poesia feta teatre, que ens ha captivat per la seva magnífica posada en escena i per les excel·lents interpretacions de Toni Guillemat, Cristina López, Neus Pàmies, Víctor Rodrigo, Martí Salvat, Roser Tàpias i Xavier Torra.

Una proposta que ens ha fascinat i que recomanem sense dubtar-ho.

MIQUEL GASCON

07/04/2018